L’unicorn és més que un mite antic: és la imatge de l’impossible que sosté la nostra imaginació.
Apareix quan la realitat es fa massa rígida, quan el món sembla encotillat per normes i silencis.
És la criatura que ens recorda que la fantasia no és evasió, sinó força interior; que imaginar és resistir.
Com en Matute, l’unicorn és refugi i rebel·lia alhora: un espai secret on la bellesa sobreviu intacta i ensenya que fins i tot allò inexistent pot transformar la realitat.

Aquest espai és per a elles. Per a les que van resistir escrivint en silenci. Per a les que no es van rendir. Per a les que van florir en el sotabosc, amagades sota la molsa, entre l’oblit i la dignitat. Per a les que van escriure des de la pell endins, amb la ferida lluminosa oberta com una llàntia.