L’unicorn és més que un mite antic: és la imatge de l’impossible que sosté la nostra imaginació.
Apareix quan la realitat es fa massa rígida, quan el món sembla encotillat per normes i silencis.
És la criatura que ens recorda que la fantasia no és evasió, sinó força interior; que imaginar és resistir.
Com en Matute, l’unicorn és refugi i rebel·lia alhora: un espai secret on la bellesa sobreviu intacta i ensenya que fins i tot allò inexistent pot transformar la realitat.
Ana María Matute i el Paraíso Inhabitado
No recorde bé com aquest llibre i jo ens vam trobar. El que sí recorde, com si fóra ara, és obrir-lo i llegir la primera frase. Tant pel significat —que ens transporta al paper de tantes “filles de”—, com per la certesa que tants i tantes fills, mares i pares, solteres, embarassades, fadrines, casades, viatgeres, familiars o no, es reconeixeran en aquestes paraules:
«Nací cuando mis padres ya no se querían».
Amb aquesta frase, tan breu com punyent, comença Paraíso Inhabitado (2008) d’Ana María Matute. En ella ja s’intueix tot: el buit d’una infantesa sense escalf, el silenci dels adults, la necessitat d’un refugi.
《Uno de mis recuerdos más lejanos se remonta a la noche en que vi correr al Unicornio que vivía enmarcado en la reproducción de un famoso tapiz. Con asombrosa nitidez, le vi echar a correr y desaparecer por un ángulo del marco, para reaparecer enseguida y retomar su lugar; hermoso, blanquísimo y enigmático…》 (Fragment Paraíso inhabitado).
Adri, la protagonista, trobarà aquest refugi en la fantasia. I dins d’aquest espai íntim, hi haurà una figura central: l’unicorn del tapís, un animal mític que encarna la bellesa intacta, l’espai secret, el paradís que no pot ser contaminat.
Amb aquesta novel·la, Matute em va ajudar a comprendre la meua fascinació pels unicorns i a donar forma a aquelles històries que, en metàfora, narraven esdeveniments que la raó ja havia oblidat. Va obrir la porta a un món nou: un univers de curiositats, d’unicorns i de relats interromputs, encara palpitants, a l’espera de ser completats.
Una aproximació al simbolisme de l’unicorn
Els orígens mítics
Les primeres referències sobre l’unicorn es remunten a les primeres cultures escrites:
- Índia antiga: en els Vedes i en cròniques de viatgers grecs es parla d’animals amb un sol corn, segurament inspirats en el rinoceront indi (Rhinoceros unicornis).
- Ctesias de Cnidos (s. V aC), metge grec a la cort persa, descriu en els seus relats un monókeros amb cos de cavall i corn màgic capaç de purificar aigües enverinades (Indiká).
- Aristòtil (Història dels animals, s. IV aC) i Estrabó (Geografia, s. I aC – s. I dC) també fan referències a animals d’un sol corn, sempre des d’un to ambigu entre zoologia i mite.
- Plini el Vell (Historia Naturalis, s. I dC) el descriu amb cos de cavall, cap de cérvol, peus d’elefant i cua de senglar, ressaltant la seua ferocitat i impossibilitat de captura.
Ja des de l’antiguitat, l’unicorn apareix com a ésser ambivalent: bell i pur, però també ferotge i inaccessible.
L’unicorn en les religions
- Bíblia (Septuaginta i Vulgata): el terme grec monókeros fou traduït com unicornis o rinoceront, apareixent en llibres com el Deuteronomi (33:17) o els Salm (92:10).
- Cristianisme medieval: el Physiologus i els bestiaris l’associen a Crist: indomable per la seua força, però dòcil davant la Verge → símbol de l’Encarnació. També amb poders purificadors: el seu corn neutralitza el verí i fa potable l’aigua enverinada.
- Isidor de Sevilla (Etimologies, XII,2,12) en parla com un animal fortíssim i indomable.
- Islam i tradicions perses: en bestiaris orientals apareix com animal protector, purificador i sagrat, amb paral·lelismes al simurg o al karkadann persa.
L’unicorn és, així, un pont entre mite i religió, entre força destructiva i puresa espiritual.
El món medieval: tapissos i iconografia
L’edat mitjana multiplica les imatges de l’unicorn.
- Tapissos de La dama i l’unicorn (s. XV, Musée de Cluny, París): simbolitzen els cinc sentits i un misteriós sisè amb la inscripció «À mon seul désir», interpretat com a àmbit espiritual o al·legoria del lliure albir, més enllà del plaer.
- Tapissos de La caça de l’unicorn (The Cloisters, Nova York): narren la persecució, mort i resurrecció de la criatura, metàfora de la bellesa perseguida i del desig inabastable.
- Capitell de San Isidoro de León: com mostra José Alberto Moráis Morán, hi apareix un unicorn vomitant un peix. Alguns l’interpreten com a símbol de purificació de les aigües contaminades, altres com a eco del Llibre de Tobies【Moráis Morán, 2014】.
- Altres representacions romàniques: segons Leclercq-Marx (2005), l’unicorn apareix en escultures i miniatures com a animal hibridat, entre cavall, cabra i cérvol, reforçant la seua condició de símbol polivalent.
La figura medieval de l’unicorn mai no és simple: és ambigua, híbrida, oberta a infinites lectures.
L’unicorn en les cultures indígenes
Àfrica central: l’Abada (mitologia kongo)
L’abada no és només una versió africana de l’unicorn sinó una entitat amb una presència molt específica en el folclore kongo. Considerat d’una mida semblant a la d’un ase petit i amb cua de senglar, té dues cornes tortes i no una sola, i se li atribueixen facultats curatives i protectores. Sovint actua com a guia espiritual per a aquells que es perden dins la selva, confirmant la seva funció simbòlica com a antidot espiritual i físic.
Àsia Oriental: el Qilin (xina, Japó, Corea)
El qilin és una criatura mítica prominente en la mitologia xinesa, considerada un símbol de prosperitat, justícia i govern virtuós. És una figura benevolent, sovint associada a l’aparició o defunció d’un governant il·lustre, com el naixement de Confuci. A més, la relació entre el qilin i la girafa apareix en textos sobre l’art imperial: la giraffa que va portar la cort de la dinastia Ming va ser rebuda com a representació del qilin, com il·lustra l’article de James C. Y. Watt publicat al Metropolitan Museum Journal.
Àfrica austral: figures de “pluja” en art rupestre
Les pintures san del sud d’Àfrica mostren animals amb un sol corn, interpretats no com unicorns europeus, sinó com a rain-animals: entitats espirituals associades a rituals de pluja i fertilitat.
Segons David M. Witelson, aquestes imatges, presents abans de l’arribada colonial, encarnen la força vital de la pluja.
A l’Eastern Cape, s’han documentat antílops d’un sol corn vinculats a creences sobre el control del clima.
David Lewis-Williams afegeix que els shamans san, en estat de trànsit, veien en ells éssers dels quals brollava sang i llet que es transformaven simbòlicament en pluja fecundadora.
Un fil simbòlic entre cultures
Malgrat les diferències geogràfiques i culturals, l’Abada de l’Àfrica central, el Qilin asiàtic i les figures pluvials de l’àfrica austral comparteixen un fil simbòlic comú: representen la connexió amb el sagrat, l’accés a la protecció o la benevolència sobrenatural, i la capacitat de transcendir la realitat quotidiana. Aquestes figures revelen que l’imaginari de “l’unicorn” és un element transcultural, amb variants pròpies i profundes en múltiples contexts.
L’unicorn etern: travessa segles i modes
L’imaginari de l’unicorn no es va extingir amb els bestiaris medievals ni amb els tapissos renaixentistes. Al segles XIX, XX i XXI, diversos autors l’han recuperat com a símbol ambivalent de puresa, rebel·lia i desig.
Narrativa
- Lewis Carroll, A través del espejo y lo que Alicia encontró allí (1871): segona part d’Alícia al país de les meravelles. Alicia travessa el mirall i entra en un món invertit, regit per una partida d’escacs. Allí, cap al capítol VIII (“It’s my own Invention” / “És la meua pròpia invenció”), Carroll introdueix dos personatges mítics: el Lleó i l’Unicorn, que representen la lluita política entre Anglaterra i Escòcia (una al·legoria d’origen en una cançó popular anglesa que ja apareix al segle XVIII).
A l’escena, l’Unicorn és descrit com un ésser fantàstic que “només creia en els nens quan en veia un”, i en conèixer Alícia exclama:
«If you’ll believe in me, I’ll believe in you. Is that a bargain?»
(“Si tu creus en mi, jo creuré en tu. Tracte fet?”).
Aquest diàleg té una càrrega simbòlica preciosa: l’Unicorn només pot existir si algú creu en ell, i la xiqueta només pot veure’l si manté la seua fe en l’impossible. És, en definitiva, una metàfora pura de la fantasia com a pacte entre la innocència i la imaginació - Jorge Luis Borges i Margarita Guerrero, Manual de zoología fantástica (1957) Escriuen: «El unicornio es un animal con un solo cuerno; lo han buscado los hombres desde los comienzos del tiempo, sin hallarlo nunca». → metàfora de la recerca de l’impossible.
- Iris Murdoch, El unicornio (1963, ed. castellana Impedimenta, 2014): novel·la gòtica i filosòfica on la misteriosa Hannah Crean-Smith esdevé una mena d’unicorn viu, reclosa en un castell irlandés i adorada com a figura quasi mística. L’unicorn apareix ací com a metàfora de l’inaccessible i del sagrat, un ésser alhora víctima i símbol de fascinació.
- Peter S. Beagle, The Last Unicorn (1968): novel·la fantàstica de culte, on l’últim unicorn emprén una recerca per saber què va passar amb els de la seua espècie. Convertida després en pel·lícula d’animació (1982).
- Umberto Eco, La isla del día de antes (1995): inclou reflexions i passatges sobre l’unicorn com a símbol del desig inaccessible.
- Neil Gaiman, Stardust (1999): hi apareix un unicorn blanc que ajuda els protagonistes, reprenent el mite medieval com a aliat màgic
- Ana María Matute, en Paraíso inhabitado (2008), fa de l’unicorn del tapís el refugi íntim d’Adri: no és evasió, sinó salvació i resistència davant una realitat inhòspita.
Música
- Silvio Rodríguez, en la cançó Unicornio Azul (1982), canta la pèrdua irreparable. Un tast de la lletra: “Mi unicornio azul ayer se me perdió,pastando lo dejé y desapareció…”→ símbol del que hem perdut i ja no torna: un amor, una esperança, una part de nosaltres.
- Elton John, Unicorn (1975, cançó inèdita recuperada): símbol de fantasia i desig.
- The Irish Rovers, The Unicorn (1967): basada en un poema de Shel Silverstein, conta com l’unicorn es va quedar fora de l’Arca de Noè, i per això no existeix al món.
- Kacey Musgraves, Rainbow (2018): no parla directament de l’unicorn, però la iconografia actual de l’arc de Sant Martí i l’unicorn naïf és recurrent en la música pop.
Pintura i arts visuals
- Salvador Dalí: en alguns dibuixos i litografies dels anys 50 apareix la figura de l’unicorn amb connotacions eròtiques i surrealistes.
- Leonora Carrington: pintora surrealista que utilitza sovint figures híbrides i unicorns en paisatges onírics.
- Marina Abramović: a les seues performances, fa aparéixer animals simbòlics, entre ells unicorns, com a metàfora de vulnerabilitat i força.
Cinema i audiovisuals
- Legend (Ridley Scott, 1985): el film de fantasia on els unicorns representen la puresa i la llum, perseguits per forces del mal.
- Blade Runner (Ridley Scott, 1982): el famós somni del unicorn (i l’origami al final) com a metàfora de la memòria i de la identitat.
- The Last Unicorn (Rankin/Bass, 1982): adaptació de la novel·la de Beagle, considerada de culte.
- Harry Potter (J.K. Rowling, 1997-2007, i pel·lícules): els unicorns viuen al Bosc Prohibit; la seua sang té poders però també un preu terrible.
En totes aquestes obres, l’unicorn funciona com a símbol viu i mutador, capaç de condensar els grans dilemes humans: la puresa i la corrupció, el desig i la pèrdua, el sagrat i el profà, la resistència i la destrucció.
L’unicorn digital
Amb l’arribada del món digital, l’unicorn ha trobat una nova vida en forma d’emoji. Des del 2015, amb la seua inclusió en l’estàndard Unicode 8.0, la icona 🦄 s’ha convertit en un símbol reconeixible arreu del planeta.En aquest context, l’unicorn ja no és només el cavall mític dels bestiaris medievals o dels tapissos renaixentistes, sinó també una icona de fantasia, singularitat i comunitat:
Expressa allò únic i especial, la diferència que s’exhibeix amb orgull.S’ha vinculat a la comunitat LGBTQ+, en part pels seus colors de melena i corns arc iris. També es fa servir per parlar de startups “unicorn”, empreses valuades en més d’un bilió de dòlars, convertint-lo en símbol d’excepcionalitat econòmica.
Visualment, és una versió acolorida de la cara de cavall 🐴, però embellida amb tons pastís, hologràfics o brillants, segons la plataforma. Aquest ús digital i massiu demostra la plasticitat simbòlica de l’unicorn: capaç de sobreviure i reinventar-se del mite antic al tapís medieval, del cant de Silvio Rodríguez al flotador pop, i finalment a l’emoji que tothom porta a la butxaca.
L’unicorn inflable: la fantasia edulcorada del present
Hui l’unicorn és també un producte de consum: estampats, tasses, motxilles, globus… Tots colors pastel. Però sota aquesta capa naïf, continua vibrant el seu pes simbòlic: la recerca del que és impossible, la fantasia com a resistència davant un món massa rígid.
L’atracció que encara desperta demostra que l’unicorn respon a una necessitat humana profunda: imaginar el que no existeix per suportar el que sí que existeix.
Qui imagina crea, i qui crea resisteix
L’imaginari d’Ana María Matute —o potser de la xiqueta que va saber resistir dins d’ella— podria ser també el nostre. Llàstima que l’automatisme continue regint la vida quotidiana: ens delaten els comportaments individuals dins dels grups controlats i ho corroboren les excepcions que, quan s’atreveixen a desbordar la norma, són assenyalades en públic i castigades.
Matute no presenta l’unicorn com un animalet ingènu, sinó com un símbol de fantasia i rebel·lia enmig d’un món previsible, encotillat i ple de regles que apunten amb una fona contra qualsevol interpretació que vaja més enllà del “ben vist”.
La fascinació per aquest animal fantàstic viatja d’una cultura a una altra i amb la seua ambigüitat, encarna justament la idea abstracta i un espai lliure, secret i habitable, capaç de transformar la realitat en poesia.
L’unicorn és un símbol viu, que es reactiva cada vegada que algú el fa seu. A partir de la lectura de Matute i de la recerca incansable sobre la genealogia simbòlica de l’unicorn, ha deixat de ser una mera fantasia infantil per convertir-se en la prova que imaginar és, també, resistir.
