Ningú escull la cadira. El tauler ja espera, i les fitxes han anat caient al seu lloc sense consultar. Les cartes viatgen de mà en mà com presagis que ningú gosa llegir. La primera ronda no admet rèplica: simplement arriba. I així com arriba, determina. Amb subtilesa, amb silencis, amb probabilitats que ningú controla del tot.

La partida s’inicia abans que els ulls aprenguen a enfocar. El primer farol pot ser una resposta, un crit sord, una mà estesa disfressada de calma. La resta… estratègia, intuïció o resignació.

Hi ha qui juga amb el gest entrenat, amb la mirada impassible i les mans avesades a la repetició. Hi ha qui calla tant que sembla invulnerable, i hi ha qui s’explica tant que revela els seus forats negres.

Les fitxes es mouen com afectes, com pactes, com confiances que s’esfilagarsen quan algú gira la carta menys esperada. Hi ha qui juga a perdre lentament. Qui es planta sempre abans d’arriscar-se. Qui somriu mentre entrega, una a una, les poques jugades bones que li queden, per no molestar, per conservar l’aprovació.

Altres, fan del farol una forma de religió: l’engany com a escut, la trampa com a doctrina, el triomf com a déu cec. També hi ha qui no mira les cartes. Juga amb el que creu que té. O amb el que li han dit que tindria. I cada mà esdevé un eco del mateix error. I cada ronda, un cicle que es repeteix.

La taula gira. No hi ha lleis més enllà de les que imposa l’atzar o la memòria. Hi ha qui sap llegir patrons, i qui només desitja no ser descobert. Tothom juga. Uns amb art, altres amb ofici. Uns amb fam, els altres amb set. Uns pocs, amb essència. I quan cau algú, el no-res. Es recullen les fitxes. I una altra cadira queda buida.

La vida —com la partida— no s’acaba en una mà. Hi ha qui guanya sense saber-ho, i qui perd amb un pòquer d’asos entre les mans.

El temps reparteix cartes noves. Les condicions es barregen de nou. I la taula no para, gira, oscil·la… Potser no hi ha vencedors. Potser només hi ha qui sap eixir sense deixar-hi trossos d’ànima damunt del tapet.

Potser que a vegades el millor farol és dir la veritat. Potser no cal guanyar res, només reconéixer que cap resultat defineix al jugador i la vertadera victòria és continuar jugant amb la passió del primer dia.