MILADA BIRD

Blog

L’unicorn, la fantasia com a resistència

by | 23 ag. 2025 | Invocacions

95056
Portada del Llibre Paraíso Inhabitado, Ana María Matute

Els orígens mítics

L’unicorn en les religions

El món medieval: tapissos i iconografia

L’unicorn en les cultures indígenes

Àfrica central: l’Abada (mitologia kongo)

Àsia Oriental: el Qilin (xina, Japó, Corea)

El qilin és una criatura mítica prominente en la mitologia xinesa, considerada un símbol de prosperitat, justícia i govern virtuós. És una figura benevolent, sovint associada a l’aparició o defunció d’un governant il·lustre, com el naixement de Confuci. A més, la relació entre el qilin i la girafa apareix en textos sobre l’art imperial: la giraffa que va portar la cort de la dinastia Ming va ser rebuda com a representació del qilin, com il·lustra l’article de James C. Y. Watt publicat al Metropolitan Museum Journal.

Àfrica austral: figures de “pluja” en art rupestre

Les pintures san del sud d’Àfrica mostren animals amb un sol corn, interpretats no com unicorns europeus, sinó com a rain-animals: entitats espirituals associades a rituals de pluja i fertilitat.

97867 2

Segons David M. Witelson, aquestes imatges, presents abans de l’arribada colonial, encarnen la força vital de la pluja.

A l’Eastern Cape, s’han documentat antílops d’un sol corn vinculats a creences sobre el control del clima.

David Lewis-Williams afegeix que els shamans san, en estat de trànsit, veien en ells éssers dels quals brollava sang i llet que es transformaven simbòlicament en pluja fecundadora.

Un fil simbòlic entre cultures

Malgrat les diferències geogràfiques i culturals, l’Abada de l’Àfrica central, el Qilin asiàtic i les figures pluvials de l’àfrica austral comparteixen un fil simbòlic comú: representen la connexió amb el sagrat, l’accés a la protecció o la benevolència sobrenatural, i la capacitat de transcendir la realitat quotidiana. Aquestes figures revelen que l’imaginari de “l’unicorn” és un element transcultural, amb variants pròpies i profundes en múltiples contexts.

Narrativa

Música

Pintura i arts visuals

Cinema i audiovisuals

L’unicorn digital

95042

L’imaginari d’Ana María Matute —o potser de la xiqueta que va saber resistir dins d’ella— podria ser també el nostre. Llàstima que l’automatisme continue regint la vida quotidiana: ens delaten els comportaments individuals dins dels grups controlats i ho corroboren les excepcions que, quan s’atreveixen a desbordar la norma, són assenyalades en públic i castigades.

Matute no presenta l’unicorn com un animalet ingènu, sinó com un símbol de fantasia i rebel·lia enmig d’un món previsible, encotillat i ple de regles que apunten amb una fona contra qualsevol interpretació que vaja més enllà del “ben vist”.

La fascinació per aquest animal fantàstic viatja d’una cultura a una altra i amb la seua ambigüitat, encarna justament la idea abstracta i un espai lliure, secret i habitable, capaç de transformar la realitat en poesia.

L’unicorn és un símbol viu, que es reactiva cada vegada que algú el fa seu. A partir de la lectura de Matute i de la recerca incansable sobre la genealogia simbòlica de l’unicorn, ha deixat de ser una mera fantasia infantil per convertir-se en la prova que imaginar és, també, resistir.

95044
BIBLIOGRAFIA
Fonts clàssiques
Ctesias de Cnidos. Indiká (fragments conservats per Foci i Aelià).
Aristòtil. Història dels animals.
Estrabó. Geografia.
Plini el Vell. Historia Naturalis, llibre VIII.
Fonts religioses i medievals
La Bíblia: Septuaginta i Vulgata (Deuteronomi 33:17; Salm 92:10).
Physiologus, trad. N. Guglielmi. Bestiario medieval. Buenos Aires: Eudeba, 1971.
Isidor de Sevilla. Etimologías, llibre XII. Ed. J. Oroz Reta i M.A. Marcos Casquero. Madrid: B.A.C., 1994.
La dama i l’unicorn, tapissos del Musée de Cluny, París.
La caça de l’unicorn, tapissos del Metropolitan Museum of Art, The Cloisters, Nova York.

Estudis acadèmics
Moráis Morán, José Alberto. Unicornium-Monoceros-Rhinoceros-Cerue-Orix: vaguedades de un historiador del arte idiota frente a la imagen románica. NORBA. Revista de Arte, XXXIV, 2014, pp. 9-37.
Faidutti, Bruno. Images et connaissance de la licorne (fin du Moyen Âge – XIXe siècle). Thèse, Université Paris XII, 1996.
Leclercq-Marx, Jacqueline. “Monstruos en la escritura, monstruos en imágenes”. Quintana, 4 (2005), pp. 13-53.
Witelson, David M. Revisiting the South African Unicorn Rock Art: Natural History and Colonial Misunderstandings of Indigenous Realities. Cambridge Archaeological Journal, 33(2), 2023, pp. 259-277.

Literatura moderna i contemporània
Borges, Jorge Luis i Guerrero, Margarita. Manual de zoología fantástica. México: Fondo de Cultura Económica, 1957.
Murdoch, Iris. El unicornio. Madrid: Impedimenta, 2014.
Beagle, Peter S. The Last Unicorn. New York: Viking Press, 1968.
Eco, Umberto. La isla del día de antes. Barcelona: Lumen, 1995.
Gaiman, Neil. Stardust. Londres: DC Comics/Vertigo, 1999.
Matute, Ana María. Paraíso inhabitado. Barcelona: Destino, 2008.

Música
Rodríguez, Silvio. Unicornio. Álbum Unicornio. La Habana: EGREM, 1982.
The Irish Rovers. The Unicorn. Album The Unicorn. Decca, 1967.
Elton John. Unicorn (tema inèdit, 1975).
Musgraves, Kacey. Rainbow. Album Golden Hour. MCA Nashville, 2018.

Arts visuals i cinema
Dalí, Salvador. Litografies i dibuixos amb motius d’unicorn (dècada de 1950).
Carrington, Leonora. Obra pictòrica (1940-1980).
Abramović, Marina. Performances (1970-1990).
Scott, Ridley. Legend (1985).
Scott, Ridley. Blade Runner (1982).
Rankin/Bass. The Last Unicorn (film d’animació, 1982).
Rowling, J.K. Harry Potter (1997-2007) i adaptacions cinematogràfiques.

Recursos digitals
Emojipedia.
“🦄 Unicornio: significado del emoji”. Disponible a: https://emojipedia.org/es/unicornio
La dama y el unicornio (tapices): las capas de sentido en la obra de arte medieval. YouTube, 2023. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=BZIL0phCayw

TEMÀTIQUES

XARXES SOCIALS

PROJECTES & BLOG